Estic a favor de la família tradicional, la de tota la vida.

I, exactament, a què et refereixes quan dius ‘família tradicional’

Home, lo típic. Un pare i una mare. Els xiquets necessiten tindre un pare i una mare. El que és natural, vaja.

Ah, ja entenc. Et puc fer una pregunta?

Clar!

Si per exemple, un dels dos, el pare o la mare, es moren… els serveis socials tindrien que anar a casa i emportar-se als xiquets?

No home! Això seria una bestiesa!

Pensa que igual és una xica jove, que igual no sap o no se'n recorda o no se vol recordar de qui és el pare… tindria que avortar? El xiquet no tindria pare!

No avortar no! Que s'apanyi! Que hagués pres precaucions, que ara hi ha mitjans! Si es queda prenyada hui en dia és per que vol!

I si per exemple hi ha una tercera persona en la relació, diguem-ne que un dels dos té una aventura… tindrien que llevar-los els fills?

És que això és...

A finals dels anys 80 l'índex de criminalitat als Estats Units d'Amèrica assolia un màxim històric. Les bandes juvenils controlaven barris sencers de les grans ciutats nord-americanes; la joventut urbana sense futur s'ofegava als suburbis; el jove negre que venia crack al seu cantó del Bronx tenia més possibilitats de trobar una mort violenta als carrers que el seu germà gran un anys enrrere, desplegat al Vietnam.

Les notícies sobre crims violents ocupaven gran part de la escaleta als informatius, les peŀlícules de Hollywood i les sèries de televisió mostraven un món apocalíptic, de bandes, delictes, violacions, robatoris, ciutats escanyades per la violència, la màfia… i les previsions per al futur no eren molt més optimistes…

JUVENILES AND NON-WHITES AS “SUPER-PREDATORS”

Throughout the early and mid-1990s pundits warned of an impending youth crime epidemic (DiIulio 1995). To many...

No fa molt de temps, la revista Esquire plagiava a MIT Magazine amb la famosa portada de Buzz Aldrin i la seva ja famosa frase:

“You promised me Mars Colonies. Instead, I got Facebook.”

I l'afirmació d'Aldrin ens pot fer pensar… realment quins avanços reals s'han produït, diguem-ne, des dels anys 80? Pràcticament tots els estris que tenim a casa existien (amb alguna diferència menor) als anys 80-90; encara conduïm cotxes per a anar a la feina, cotxes que cremen combustibles fòssils i no cèl·lules d'hidrogen, o bateries súper-eficients… El vol supersònic comercial (el famós Concorde) ja és un somni del passat, i la data de la tornada de l'home a la Lluna (no diguem de l'arribada a Mart) és cada dia més i més llunyana.

Pràcticament els únics avanços reals i observables quotidianament són els derivats de l'electrònica i la informàtica: ordinadors, mòbils, Internet, aplicacions…...